Chemsex: necessitat d’intervencions adaptades a la realitat del consum

Lluny de ser un fenomen nou,  el consum de drogues en homes gais, bisexuals i altres homes que tenen relacions sexuals amb homes (HSH) es una realitat àmpliament documentada des de fa anys al nostre país, tal i com mostren els resultats dels estudis de monitoratge bio-conductual que es duen a terme a Catalunya des de l’any 1993 (veure Figura). No obstant, en els darrers anys han anat variant els tipus de drogues consumides, així com els patrons i contexts del seu consum, fent-se més visible a través de les xarxes socials i aplicacions de geolocalització utilitzades per tenir contactes sexuals, així com en diferents mitjans de comunicació.   

D’aquesta forma, es coneix com a “Chemsex” (Chemical Sex o sexe químic), a l’ús intencionat de drogues per tenir relacions sexuals per un període llarg de temps (que pot anar d’hores a fins i tot dies). La desinhibició sexual que produeixen aquestes drogues facilita les relacions sexuals amb major nombre de parelles, en sessions de sexe més llargues i que impliquen pràctiques sexuals de major risc d’infeccions com ara el VIH, Hepatitis C i altres infeccions de transmissió sexual (ITS). Tot i que en la majoria d’ocasions aquestes drogues s’administren per via oral, esnifada, inhalada o rectal, recentment s’estan reportant casos en que s’utilitza la via injectada, pràctica coneguda com slam o slamming. En aquest cas, al risc de transmissió d’infeccions per via sexual es sumaria la via parenteral en el cas que es comparteixi el material per a la injecció de les drogues.

No existeixen actualment estudis que permetin quantificar la magnitud del Chemsex a nivell estatal. Segons l’ estudi EMIS, una enquesta online per HSH que es va realitzar l’any 2010 a nivell europeu, més de la meitat dels homes residents a l’estat espanyol (51,4%) havien consumit drogues en els darrers 12 mesos, proporció superior si es compara amb la prevalença de consum de drogues obtinguda en les enquestes del Pla Nacional de Drogues que es duen a terme en població general (14%).

Amb l’objectiu de donar a conèixer l’actual situació d’aquesta pràctica, ViiV Healthcare va organitzar al maig de 2016 unes jornades de Formació per ONGs que van promoure l’intercanvi d’experiències i opinions de diferents entitats que treballen la prevenció en homes gais, bisexuals i altres HSH a Espanya. En aquesta trobada es va presentar una proposta per abordar de manera coordinada el fenomen del Chemsex a l’estat espanyol basada en quatre punts essencials: investigació, formació, atenció professional i prevenció.

Per tot això, es fa necessari seguir realitzant estudis de monitoratge bio-conductual en aquest col·lectiu que permetin quantificar el problema, monitoritzar el tipus de substàncies consumides, els patrons i contextos del consum, informació clau per tal de millorar i adaptar a la realitat les intervencions preventives a desenvolupar. En aquest sentit, el proper estudi EMIS que es durà a terme a finals de 2017 serà una bona oportunitat per recollir aquesta informació a l’estat espanyol (www.esticom.eu).

Per altra banda, es imprescindible millorar la formació tant dels professionals sanitaris, centres d’atenció a les drogodependències, com d’ organitzacions comunitàries per poder abordar el fenomen del Chemsex de manera multidisciplinar, seguint l’exemple de la clínica de salut sexual Dean Streat en Londres, pionera en l’abordatge del Chemsex a nivell europeu. En aquest sentit, diverses ONGs han endegat projectes i serveis específics per abordar aquest fenomen al nostre entorn. A Catalunya, per exemple, Stop sida va iniciar l’any 2015 el projecte “ChemSex Support”(www.stopsida.org/sexo-y-drogas), un servei gratuït, anònim i confidencial que ofereix una atenció integral des de i per a la comunitat de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals e intersexuals (LGTBI) per la prevenció i el tractament del consum de drogues associades al sexe.  Per altra banda, BCN Checkpoint recentment ha posat en marxa un servei d’atenció psicològica dirigit a persones que practiquen “Chemsex”.

El paper de les organitzacions comunitàries en l’abordatge del Chemsex es clau, no sols perquè poden identificar de manera precoç els problemes associats al seu consum, sinó també perquè tenen accés privilegiat a persones que consumeixen drogues i que no s’ identifiquen amb el perfil de consumidor habitual de drogues i per tant no acudiran als serveis de reducció de danys generalistes. El tracte més directe, proper i empatic per part del personal d’aquests centres pot facilitar l’abordatge d’aquest problema.

En definitiva, el Chemsex es un fenomen dinàmic i complex que requereix un enfocament ampli i multidisciplinar que tingui en compte els aspectes emocionals que poden desencadenar o promoure la seva pràctica, així com les possibles conseqüències per a la salut de la persona.

Informació complementaria

·  Folch C, et al. Alto consumo de drogas recreativas y conductas sexuales de riesgo en hombres que tienen relaciones sexuales con hombres. Medicina Clínica 2015;145(3): 102-107

·  Fernández-Dávila P. “Sesión de sexo , morbo y vicio”: una aproximación holística para entender la aparición del fenómeno ChemSex entre hombres gais, bisexuales y otros hombres que tienen sexo con hombres en España. Rev Multidiscip del SIDA. 2016;41–65.

·   Ministerio de Sanidad Servicios sociales e Igualdad. Encuesta on-line europea para hombres que tienen relaciones sexuales con hombres (EMIS): Resultados en España [Internet]. 2013.  Disponible en: https://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/docs/EncuestaEMIS2013.pdf

Cinta Folch

Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les  Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT). Hospital Germans Trias i Pujol. Ctra. del Canyet s/n (08916 Badalona)

cfolch@iconcologia.net

Cinta Folch, és Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB), Máster en Salud Pública, i Doctora en Salut Pública i Metodologia de la investigació Biomèdica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment treballa en el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT). Coordina des de l’any 2002 els estudis de monitoratge bio-conductual que es duen a terme en poblacions vulnerables, en col·laboració amb diferents associacions comunitàries que treballen la prevenció del VH i les ITS a Catalunya. 

Ser dona en un camp de refugiats

Les dones refugiades atrapades a Grècia viuen una realitat que les colpeja dues vegades: primer, com a persones desplaçades que busquen refugi, i després, per una qüestió de gènere. Són dones valentes que viuen amb por. Vaig poder viure de primera mà el dia a dia d'algunes d'aquestes dones quan, el passat mes de gener, vaig recórrer una desena de camps de refugiats repartits pel nord de Grècia. Aquestes són els testimonis de quatre dones sirianes que vaig tenir la sort de conèixer: 

SUZAN, 44 anys

“A Síria la dona es fa càrrec de la família i de la casa, a més de treballar si vol, i el marit és el que ha de tenir una feina i portar un sou”, explica la Suzan, una enginyera d’Alep que és a Grècia amb el seu marit, també enginyer, i els seus quatre fills. “Ara, tota la feina recau en la dona: l’educació i salut dels fills, el menjar, l’espai on vivim. És un gran problema!”, recalca.

Vaig conèixer a la Suzan a l’estiu, però a l'agost no li vaig veure els cabells ni una sola vegada. “Som musulmanes, i no ensenyem els cabells a cap home que no sigui de la família propera. Als camps, portem el hijab tot el dia, no ens sentim mai amb suficient privacitat, i és molt incòmode portar-lo sempre, fins i tot a l’estiu, que feia moltíssima calor”, explica la Suzan, i al darrera la seva filla fa que sí amb el cap sense parar.

“Gairebé ningú té en compte les necessitats de les dones. No ens escolten. Volem que hi hagi més organitzacions que pensin en nosaltres i ens preguntin què necessitem.” La xerrada s’acaba quan ho decideix l’Eyiad, el fill de sis anys, que no va a l’escola, i obre la porta per reclamar a la seva mare i a la seva germana. “Ho veus com som imprescindibles?”, em diu ella amb la mirada.

SIMAV, 16 anys

“Si ets una noia, sempre tens algú al darrera que jutja el que fas i ho posa en dubte, ens sentim controlades", em diu la Simav dins una petita tenda i acompanyada d'una amiga seva. Ella i la Heva, dues noies adolescents, s’han fet molt amigues. Una, vol ser mestra, l’altra, enginyera aeronàutica. Em parlen, amb certa vergonya, de la menstruació:  "Amb la regla, és molt complicat, els lavabos són a fora i no tens intimitat”, diu. “Ens agrada ser noies, però tenim dret a ser noies lliures, com érem abans”, recalca abans que marxi. 

 

L'Ahlam a la seva tenda al camp de refugiats de Liti (Grècia)

SEHAM, 52 anys

La Seham emana fortalesa, i també la contagia, es mou ràpid i amb moviments secs, i marca el ritme. Però els seus ulls revelen certa tristesa. Primer, un tè. Després, parlem, ens coneixem, ens mirem. Noto com m'analitza. Em diu que després ja l'entrevistaré, si li ve de gust. I li ve de gust. “Per a les dones és més difícil. Si la meva filla de tretze anys va al lavabo, vaig amb ella. Si durant mitja hora no sé on és, em preocupo i vaig a buscar-la.”

La Seham, kurda, em parla d'una dona combativa i valenta, a Síria, a Grècia, on sigui. “Jo ara sóc tan forta com els homes. Per cap d’any alguns nois van beure i volien fer servir els nostres endolls, però jo els vaig fer fora. La dona ha de ser forta, hi ha dones a Síria que han agafat les armes per defensar-se, i nosaltres també hem de ser fortes. Síria era un país bonic i l’han destruït.” Li pregunto què diria a les altres dones refugiades, si pogués. “Els hi diria que no tinguin por. Que si Déu vol sortirem d’aquí. Els hi diria que siguin fortes com jo." Somriu, i aparta la mirada.

AHLAM, 20 anys
Conec a l'Ahlam un dia gèlid. Per entrar al camp m'esmunyo per un forat fet a la part del darrera, perquè l'entrada principal és custodiada pels militars. Viu en una tenda de lona plasticosa amb el seu marit i la seva filla, de dos anys. Sap que vull parlar sobre les dones, i té tantes ganes d'explicar-se que no cal que li pregunti res: "Sento que la dona aquí ho passa molt malament, patim molt, i la majoria de vegades tota la responsabilitat recau sobre nosaltres", diu.

L'Ahlam m'explica que també els preocupa que gent de fora ens faci mal, als adults i sobretot als nens. Recorda que hi havia noies que sortien a fer esport, a passejar, però es trobaven amb homes que les cridaven i els hi deien coses, diu, i van acabar tenint por. "Vam fugir de la guerra pensant que arribaríem a un lloc segur, però ha resultat ser tot el contrari, no estem en un lloc segur. Em sembla que totes les dones podem dir que no estem tranquil·les."

LAIA CREUS

@lalaiacreus (Twitter)

La Laia Creus és periodista i el passat mes d'agost va ser a Grècia col·laborant amb l'Equip de Rescat en Emergències de Catalunya (EREC) en diversos camps de refugiats de la zona de Salònica (Grècia). El mes de gener d'aquest any va tornar a Grècia per documentar la situació de les refugiades des del punt de vista femení. Ha publicat dos articles al diari ARA fruit de les seves estades a Grècia. Actualment treballa de guionista al programa Divendres de TV3.