La violència masclista a les universitats és una realitat àmpliament demostrada arreu del món. Països, como Estats Units, tenen una llarga trajectòria en el seu estudi i en el desenvolupament de recursos per fer-hi front. A l'Estat Espanyol, s’elabora el primer projecte recerca al respecte al 2004 i comença oficialment al 2006. Els resultats de la mateixa demostraven que el 62% de l'estudiantat universitari que va participar en la recerca havíem patit o coneixien a alguna persona que havia patit situacions de violència masclista en el context universitari. Aquests resultats també van posar de relleu l'escepticisme que té l'estudiantat respecte al recolzament a les víctimes per part de la universitat, així com la necessitat de que la universitat instauri mecanismes i serveis per atendre a les persones que pateixen violència masclista a les universitats. En front d'això potser algunes persones responsables de comissions d'igualtat respondran que aquests mecanismes ja existeixen (que van ser una conseqüència de l’esmentada recerca). En aquesta recerca el 92% de l'estudiantat va respondre que no sabien si la seva universitat disposava d'algun servei específic per fer front a aquesta problemàtica. La realitat actual segueix sent que moltes persones, incloses algunes que ocupen càrrecs de responsabilitat no es posicionen a favor de les víctimes.
Aquestes xifres no van desvetllar res que no es pogués intuir: la presència de violència masclista a les nostres universitats. Si en altres universitats arreu del món ja s'havia demostrat la seva existència, si en altres contextos -àmbit familiar, laboral, etc.- ja s'havia demostrat la seva presència... perquè les nostres universitats havia de ser una excepció? Els resultats van demostrar que no ho era, però van posar sobre la taula una altra pregunta: per què no s'havia parlat fins ara? I un repte important: posar-hi mesures d'atenció i prevenció.
En els darrers anys hi ha un adjectiu que s'ha popularitzat per descriure el sistema universitari al nostre país: feudal. Amb aquest adjectiu es reconeix que es tracta d'un sistema jeràrquic on les normes que imperen -per aquelles persones que volen perpetuar el sistema feudal- son les pròpies de l'edat mitjana. Per tant, si volem conèixer quin tracte han tingut els temes de gènere i, més concretament, la violència de gènere, per part d'aquestes persones només hem de girar la mirada al passat i veure com es desenvolupaven les relacions humanes. Els abusos de poder i la complicitat d'uns i/o la por d'altres estaven instaurades.
A les nostres universitats es donen situacions de violència masclista, les recerques ho demostren. Aquestes també demostren les conseqüències negatives viscudes per les víctimes i per aquelles persones que les recolzen, com haver d'abandonar la carrera acadèmica, el lloc de treball, patir el rebuig, crítica i, fins tot assetjament per part d'algunes persones del l'entorn, entre d'altres conseqüències.
Per exemplificar-ho posem un cas real. El centre de recerca que va desenvolupar la primera investigació sobre violència de gènere a les universitats espanyoles va ser CREA. A part de la seva tasca investigadora, aquest centre sempre s'ha caracteritzat pel recolzament incondicional a les víctimes -ajudant en la denuncia de casos dins de la pròpia universitat- i la seva militància en diferents moviments que treballen en aquesta línea, com la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. Quines han estat les vivències del centre de recerca CREA des d'aquell moment? La constant persecució i assetjament, de manera anònima, a través de diferents mitjans de comunicació i xarxes socials. De tal manera que aquells i aquelles que sempre hem estat al costat de les víctimes i ens hem posicionat públicament som desprestigiats i criticats. El missatge és molt clar: enfront de la violència, posa’t de part de qui té el poder o mira cap a una altra banda; en cas contrari tu també rebràs les conseqüències, seràs el que internacionalment es coneix com "víctima de segon ordre". El missatge és plenament coherent amb les normes de l'edat mitjana, contribueix a mantenir el sistema imperant.
Enfront d'això les campanyes internacionals contra la violència masclista insten a la ciutadania a ser part de la solució enfront de la violència - per exemple, "It's on Us". Està en nosaltres superar aquesta xacra social. Per a que això sigui possible davant de la violència no podem mirar cap a una altra banda, no podem picar l'ullet a l'assetjador -ja sigui callant, ja sigui rient les seves gràcies, ja sigui reenviant els seus missatges, repiulant els seus tweets, fent córrer els seus rumors...-. Només hi ha una camí per fer-ho realitat, ser valentes i valents, posicionar-nos de manera clara a favor de les víctimes.
Escampar la por entre la població va funcionar a l'edat mitjana per mantenir durant segles un mateix sistema, ha funcionat al sistema universitàri durant segles per evitar que es parli de la violència i es posin solucions. Però ja hem dit prou. Ho diem part del professorat universitari, ho diu part de l'alumnat, del Personal d'Administració i Serveis, i ens ho reclama la ciutadania. I tu?, com et posiciones: ets còmplice de la mateixa o ets part de la solució? Respons a les normes patriarcals i misògines de l'edat mitjana, o contribueixes a fer realitat un món al s.XXI lliure de violència vers les dones?
Dra. Carme Garcia Yeste (Universitat Rovira i Virgili) i Dra. Patricia Melgar (Universitat de Girona)
Dra. Carme Garcia Yeste. Professora al Departament de Pedagogia de la
Universitat Rovira i Virgili i responsable del Grau d’Educació Social.
Les seves principals línies de recerca són: inclusió
social, socialització preventiva de la violència de gènere, minories
ètniques i immigració, èxit educatiu. Ha dirigit diversos projectes
vinculats a aquestes temàtiques dels que destaquem: de l’Institut Català
de les Dones:
La participació de les famílies als centres educatius de primaria. Una eina de transformació dels estereotips sexistes; del
Plan Nacional I+D+I: CONEXITO. La mejora de la convivencia y el aprendizaje en los centros educativos de primaria y secundaria con alumando inmigrante; d’àmbit europeu:
EDUROM. Promoting the access of Roma to LLP, VET and employment through family education in Primary Schools i actulment un projecte finançat per la FECYT:
“Extended Learning Time”: contribuyendo a generar vocaciones científicas en contextos en riesgo de exclusión social. Ha publicat en revistes com Violence Against Women, Teachers College Record, Qualitative Inquiry, Scripta Nova, entre altres.
Patricia Melgar Alcantud, professora lectora al Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona i membre del Centre de Recerca CREA (http://creaub.info/es/).
Les seves principals
línees de recerca son socialització preventiva de la violència de
gènere, gènere i educació, teoria de l'educació i educació superadora de
desigualtats. Entorn a aquestes línees ha participat en nombroses
recerques competitives, tant autonòmiques com estatals.
És editora de la Revista Géneros (http://www.hipatiapress.com/
Ha realitzat diferents estades de recerca a Universitats
estrangeres de reconegut prestigi per les seves aportacions als estudis
de gènere, entre elles a The International Gender Studies de la
University of Oxford (2013). Entre les seves publicacions
recents trobem "Breaking the Silence at Spanish Universities"
(http://vaw.sagepub.com/
Per últim, destacar la seva implicació als moviments
socials que treballen pels drets de les dones i, especialment, per la
superació de la violència masclista. Essent la secretaria de la
Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere (http://www.violenciadegenere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario